viernes, 14 de septiembre de 2012

Vótame, me va a gustar!!! ;D

Pues finalmente me atreví, veamos a ver que se siente participando en Bitácoras.com

Me votas?? Votar en los Premios Bitacoras.com <- pulsa este icono

gracias a la gente que me sigue sin ellos este blog no existiría

jueves, 26 de julio de 2012

domingo, 22 de julio de 2012

Recomendación del pecado

Vengo a presentar el blog de una amiga tras leer su enternecedor relato sobre la perdida de su madre cosa que me hizo recordar la perdida de los mios.
http://lailusiondelina.blogspot.com.es/
Si alguno entra a leerme alguna vez que vaya a leerla, vale la pena ah y estará disponible también en mi listado de la ciudad de las letras

jueves, 28 de junio de 2012

Tres cuentos mas

TUCA LA CUCA DE LLUM

Una cuca caminaba sola triste, perduda i es va trovar una fada :... hola com et dius?? el va preguntar la fada me llamo Tuca i soc una cuca de llum. pero aquest mati me distret seguint un mosquit molta estona i ja no se com tornar amb el meu grup.

La fada veient-la tristona i cansada el va dir... mira ara ja es gairebe de nit has d'anar cap aquell turó que dona al llac i et quedes una estona esperant, la lluna no trigara molt a sortir i cuan la vegis al cel fent forma de bressol, veuras moltas estrelletas voltejant al seu costat i et donaras que els teus problemas no son tan greus.

Tuca va caminar fins el turó i sobre d'un trebol va esperar que sortis la lluna... Tuca es va quedar meravellada miles i miles de cucas de llum voltejaven al costat d'ella dien...



Es la tucaa em trobat la tucaaaa... Tuca ja no es va sentir mai mes trista... per que es va adonar que la seva familia l'estimava molt i tambe l'havient estat buscant per a tota reu i conte contat aquest conte s'ha acavat hi recordeu que mai, mai us separeu dels papas perquè us estimen molt i no volen que us perdeu



EN PEP I LA PAPALLONA ILONA

Un dia en pep caminava tot sol per al pati del darrere de casa dels seus avis i estaba molt trist perque a l’escola uns nanos mes grans s’havian ficat amb ell dient-li que no podía jugar a la pilota perque era massa petit i al costar d’una pedra veu una pilota i es va a possar a fer equilibris i tocs de pilota s’el veía molt feliç i ell es sentía com un dels grans, de sobte era com si estigues a un mundial tot el mon el cridava per el seu nom hi había molta espectacio u molts aplaudiments …. i ara el Pep!!! I el feia malavarismes amb la pilota deixant muda la gent oohhhhhhh ahhhhhhhhhhh la gent aplaudía i… mentres tot allo succedia en el cap del pep a la seva carona es dibuixava un sonriura molt feliç. Pero de sobte una veueta molt fina i delicada el va distreura….

Tralaaaaaa laaaaaa laaaaaaaaa … En pep tot sentir-la ja no hi era en el seu somni si no que buscava d'on sortia aquesta veueta… i es va fitxar que a sobra d’una margarida de color blanc hi había una papallona cantant… En Pep es va seure al terre devant de ella mentres la papallona cantava… tra lalaaaaaaaa la laa tra laaaaaaaa cuand acaba en pep va trencar en aplaudiments i la papallona el va mirar… i el va dir… amb veueta mol fina Gracies!!! T’agradat?? Em pep no solsament sorpres de sentirla si no de sentir una papallona que el parlava amb ell va moure el cap afirmativament i la papallona va fer uns petits vols voletejant per saludarlo. I va dir…


Vui ser cantant i tinc nom artistic… mira mira… Ilona la Papallona … pero la cigala em diu que em deixi de tonterías tu que hi penses??. I en Pep la va responde a mi m’agradat molt crec que la cigala el que te es por de que siguis mes bona cantant que ella..

A les hores la papallona el respon saps... em sembla que tenim el mateix problema perque t'he vist amb la pilota i ets molt bo nano t'hauries de dedicar aquest nanos grans no saven el que es diuen el que hauries de fer, es posarte a prop dells i que et veigesin fer tocs de pilota i ja veuries si et volen que per jugar a fotball no nomes s'ha de possar la força .. si no que s'ha de tenir seny, equibilri i control de pilota.

En pep sonrient va respondre:... donç tens rao ves davant de tothom i canta si es allo que et fa feliç tots dos es van a possar a riure i conte contat a quest conte s'ha acavat

I es que tot allo que hi serem depend del cor que hi possem a fer realitat als nostres somnis....

LA FADA MARAGDA I LA MARIETA PEPETA

Maragda revoloteava buscant dents de lleó dels que bufem per demanar desitjos per deixar-los per la ciutat ja que la gent és més gris i ombrívola a les ciutats i així quan la gent veu una dent de lleó dels agafa i deixa anar bufant-los un desig. I Maragda una fada amb molta iniciativa personal la feia sentir-se molt orgullosa del seu treball en això que de sobte una marieta s'estavella contra el seu nas.


Hola Marieta Pepeta que fas al meu nasset? Doncs no sé ben bé si he però em van dir en el camp de roselles de darrere del blat que tu fas que es compleixin els desitjos ... Maragda la miro ... i li va respondre que desitjo necessites???

Doncs jo puc volar però tinc una amiga que no pot. I m'agradaria que pogués veure el que jo veig. I qui és la teva amiga?? Va respondre la fada Maragda i la Marieta Pepeta va dir ... la meva amiga és l'eruga Luya. Maragda la fada va somriure en veure de quin tipus d'eruga es tractava ... i li va dir un dia no molt llunyà podràs volar ... i l'eruga Luya li va donar les gràcies somrient de banda a banda la Marieta Pepeta li va dir veus! Si ja t'ho deia jo ... i agitant el dit amb gràcia màgica la fada Maragda va posar a l'eruga Luya sobre una dent de lleó ia la Marieta Pepeta també va deixar anar la dent de lleó donant amb una bufada màgica i surar en l'aire en direcció a un camp de campanetes roses prop del riu, l'eruga va ser molt feliç veient com podia volar fins i tot sense tenir ales. Pepeta la Marieta estava que no cabia en ella de felicitat. I Juntes van passar un dia molt bonic. Amb el temps l'eruga Luya va esdevenir la papallona Luya d'uns bonics colors i tot i que ara vola amb les ales mai podrà oblidar com la seva amiga la Marieta Pepeta la va fer viure un dia meravellós en el que va poder sense ales volar. I com la dent en bufat aquest conte s'ha acabat.

I és que de vegades no fem coses perquè ens fa vergonya però els amics poden ajudar-nos.

lunes, 18 de junio de 2012

Y tu que opinas??

Siempre habrá gente que creerá que ser realista es ser pesimista, y le echaran imaginación al texto de su arenga, pero un pesimista es un optimista con experiencia en realidad, un realista es alguien que quizás en esta ocasión la prudencia le dicta que lo sensato es no volar muy alto porque sabe que no están las cosas precisamente para volar y la ostia puede ser muy dolorosa aprende de lo que el pesimista le dice y observa como otros imaginadores y optimistas se estrellan, un imaginativo puede volar incluso enterrado.


Así que me declaro públicamente realista con experiencias negativas que usa su imaginación para no estrellarse y sobrevivir, aprendo de las estrelladas de otros y las propias para no volver a estrellarme, pero por desgracia siempre habrá quien disfrute y se jacte de describirme como un simple pesimista cuando un pesimista es toda un institución del conocimiento, un recuento de justamente lo que no hay que hacer, alguien a quien respetar pues posee el don de ver de antemano que no van bien las cosas porque las historias por desgracia se suelen repetir, usar el decálogo de desgracias de un pesimista no es practicar el pesimismo. Es usar la cabeza con prudencia, y usar el pesimismo como protección es muy recomendable en ocasiones, la realidad es mas dura que el suelo.


Ningún pesimista y desde luego ningún realista quiere un imaginativo optimista a su lado porque solo pueden traer problemas, demasiado lanzados, se estrellan en sus heroicidades, sin mirar los daños colaterales de sus actos, no aprenden de sus fallos que no reconocerán nunca y encima nos insultan porque fallan en sus cálculos pero como son imaginativos harán creer al resto que el fallo es que eres demasiado realista o quizás llevas la letra P escarlata del pesimismo...


Por lo pronto solo les observo como quien les observa en el zoo, como quien siempre ver a los insectos estrellarse en la luz exterminadora de insecto y ellos ingenuos insectos vuelan hacia la luz equivocada achicharrándose en su propio error.


Pesimista? realista? imaginativo? optimista? pájaro de mal agüero? que mas da!!! por que no sencillamente nos dejamos de etiquetas y nos respetamos mas?? Al fin y al cabo todos tenemos una lección aprendida y de la cual poder dar clases.

QUE TE PARECE ESTE BLOG